En el cas de que a la meitat de les estrelles de la nostra galàxia semblants al Sol hi orbités un planeta en el lloc precís com per tenir una temperatura favorable a l’aparició de la vida, tant sols a la Via Làctia hi hauria deu mil milions de planetes semblants a la Terra.

Ara bé, per conèixer quants d’ells poden tenir vida intel·ligent i amb habilitat tecnològica (per la qual cosa ens hi poguéssim comunicar via ràdio), hauríem de saber la probabilitat de que aquesta sorgeixi quan les condicions d’un planeta són les adequades.

La consideració d’aquests factors s’escapa del domini de l’astronomia. Tot i això, segons diferents científics, és possible que en un de cada cent planetes aparegui una civilització tècnicament avançada. Per tant, només en la via Làctia, hi hauria cent milions de planetes en els que, en algun moment del seu desenvolupament, hi ha hagut una civilització tecnològica.

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que em sorgeixen és la següent: Quan de temps viu una civilització d’aquesta naturalesa abans d’autodestruir-se?

La única civilització tecnològicament avançada que coneixem és la nostra, i de moment ha viscut com a tal (és a dir, amb la capacitat de comunicar-se mitjançant ones de ràdio amb altres punts de l’espai) uns 60 anys. Això representa un espai de temps molt i molt petit si el comparem amb la vida de la nostra galàxia.

Si les civilitzacions avançades no tinguessin la suficient saviesa com per superar els problemes que comporta el propi avanç tecnològic i només visquessin (per exemple) cent anys, els cent milions de civilitzacions de la nostra galàxia ja s’haurien extingit.

Per saber quantes estan vives avui, tant sols hem de calcular el percentatge que representa cent anys en relació amb l’edat de la galàxia (deu mil milions d’anys). La proporció és un de cada cent milions. Això significa que avui tant sols un de les cent milions de planetes que han existit en la via Làctia té vida intel·ligent: el nostre planeta Terra.

Tot i això, no fa falta ser tan pessimistes, tant sols he posat un exemple per entendre el cas. Personalment, estic segura que existeix, no tant sols vida extraterrestre, sinó vida intel·ligent, ja sigui dins de la Via Làctia com fora d’ella. Si encara continues pensant que som els únic éssers intel·ligents, mira el vídeo adjuntat al bloc a la publicació anterior i segur que canvies d'opinió...

Al llarg de les nostres vides hi ha persones que creiem importants i imprescindibles, sense les quals no podríem viure. Després de veure aquest vídeo, és quan realment et dones compte de la importància que tenim en l'Univers.

Fa tot just dos mesos, el Museu Americà d’Història Natural va penjar a la xarxa aquest espectacular vídeo. Es tracta d’una reconstrucció informàtica que ens mostra un viatge des de la superfície de la Terra fins als límits de l’Univers conegut.

Tot i haver rebut prop de dos milions de visites en la web del museu, a Espanya segueix sent un treball pràcticament desconegut. És per aquesta raó que l’he penjat en el meu blog, per intentar arribar al màxim de persones possible. El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent de la majoria dels que s’han fet fins ara és que tot el que apareix està basat en dades reals. No es tracta d’un vídeo artístic realitzat segons simples criteris estètics, sinó d’una autèntica reconstrucció de tot el que sabem i coneixem de l’univers en que vivim. Les dades necessàries per a la realització del vídeo estan extretes del Sloan Digital Sky Survey, que ens proporciona possiblement una de les visions més completes de l’Univers.

Tot i haver travessat uns límits inimaginables fa uns anys, cal destacar que fins el moment, i com a causa de la posició geogràfica en la que es troba el telescopi de dos metres i mig de l’Apatxe Point Observatory, en Nou Mèxic, utilitzat per el Sloan Digital Sky Survery, existeixen zones que físicament no pot observar (zones fosques). És per aquesta raó que la distribució de les galàxies observades en el vídeo tenen forma de dos cons units per la punta (el punt d’unió és la Terra) i la resta apareix en negre.

En total, el treball comprèn un milió de galàxies. El viatge comença amb les muntanyes de l’Himàlaia i acaba en el límit mateix del que poden observar els instruments més portents que disposem: els ecos del Big Bang, a 13.7000 milions d’anys llum de distància.

L'objectiu d'aquest bloc és divulgar la ciència i intentar donar a conèixer notícies de caràcter científic que penso que són interessants i importants a conèixer. Perquè la gent dóna més importància a les notícies de política, economia i esports que als descobriments científics? Opino que la ciència està molt poc explotada en l'art de la divulgació. La ciència és el nostre veritable present i futur! Som petites formiguetes davant la immensitat d'un univers per descobrir...